7.8.14

Plans de futur


Agafaràs la motxilla i marxaràs uns mesos a voltar pel món... O ara o mai. No hi ha rumb, només l'impuls, el somni... Altres ho anomenen "desorientació". Ells, els "orientats", s'aixequen quan sona el despertador, tenen l'agenda ben atapeïda, són persones d'ordre, assenyades, responsables, amb les quals hi pots comptar. En el fons, estimen la gàbia. Tu no. Tu ets com el cul d'en Jaumet, un impresentable, un rodamón, un Vogelfrei. El teu projecte vital és un anti-projecte, una espontània manera de peregrinar... Wanderlust.

Improvisant. Sense plans de futur. Demà un altre lloc, una altra gent. Demà lo nou. Fins que te'n cansis (perquè sempre te'n canses). Viure és això: obrir portes i finestres perquè entri la llum i l'aire. Qualsevol cosa abans que recloure's en l'ombra irrespirable i haver de demanar perdó cada dia per ser com ets. Qualsevol cosa abans que els altres decideixin per tu. Els "orientats" cerquen la seguretat mentre tu cerques la llibertat. Per això t'anomenen boig.

Demà l'incert, la sorpresa, l'aventura. I poder contar-ho. I poder fer-ne poemes

Amèrica del Sud. Polinèsia. Hawai. Bali. Índia. Nova Zelanda. Etcètera. 

Passant per Irlanda, of course.

No és la volta al món. Aquest és un concepte turístic. Els viatgers (travellers) no necessiten seguir cap pauta ni demostrar res. Van i són feliços anant. Tornen i són feliços tornant. Es perden i són feliços perdent-se. Si no et perds mai, no sabràs mai qui ets realment i fins on pots arribar. 

Agafaràs la motxilla i marxaràs. La vida és això: Camí, gambades i horitzons.        

Abans però, per pura curiositat, esperaràs que caiguin els fruits tardorencs d'aquesta dissortada pàtria. Després, com l'ocell que deixa el niu, fotràs el camp. Car ets valent i salvatge. I no calen més explicacions. 

7 comentaris:

Xavi ha dit...

Bon viatge. Trobaras allo que tu mateix portes.

Toni Ibanez ha dit...

Gràcies, Xavi. El que jo porto, essencialment, és un desig de desprendre'm de tot i de tothom, sobretot de mi mateix...

NINA ha dit...

Abans no marxis, passa per aqui, et donaré la pedra dels viatgers.

Toni Ibanez ha dit...

Pesa molt, aquesta pedra? Ho dic perquè la motxilla no pots passar de 6 kg ;)

NINA ha dit...

ni pesa la pedra ni pesa portar-la

Xavi ha dit...

Quan una pedra no pesa i no es cap carrega per qui la porta, tant sols por ser un estímul, un símbol de la motivació que et fara tenir energíes per continuar en el teu cami, i enrecordar-te de la gent que et desitga el millor per al teu viatge.

NINA ha dit...

eii Xavi, molt bé :)