28.9.14

Fotre el camp

Més important que poder anar a un lloc és poder abandonar-lo. Si la llibertat significa alguna cosa és aquesta possibilitat de deserció, aquest dir NO en un moment determinat i fotre el camp. No quedar-se atrapat, estacat, lligat, aferrat, enganxat, ancorat, argollat... Sentir la lleugeresa del comiat i emprendre el vol novament. 

El que val per als llocs també val per a les relacions personals. Està molt bé trobar i conèixer gent, però compte amb vincular-s'hi massa, perquè hi ha teranyines que estrenyen i gàbies que no ho semblen. El meu consell és que cal tenir posat sempre un ull a la porta de sortida (en anglès EXIT). Poder guillar, alçar veles, tocar el dos, escapar-se, agafar el portant, fugir, salpar, posar-se en camí... Aquesta és la condició sine qua non per a conservar la teva integritat individual. Suposo que per això m'agrada tant viatjar (being-on-the-way), perquè "estar de pas" suposa assumir que no hi ha res definitiu en aquest status viatoris que és la vida. 

I el que val per als llocs i per a les relacions personals també val per a tu mateix: tard o d'hora plegaràs i te n'aniràs més enllà d'aquesta aparença física, deixaràs el cos i l'existència terrenal, és a dir, moriràs. Perquè la vida tota és viatge i cal estar preparats per al viatge final.  

    7 comentaris:

    Francesc Puigcarbó ha dit...

    i perque vagis on vagis no acabaràs d'arribar mai, i seràs sempre un estranger.

    salut

    Toni Ibanez ha dit...

    En realitat sempre viatgem cap a nosaltres mateixos (l'escenari exterior és l'excusa) i cada viatge i cada relació personal ens serveix per aprofundir una mica més en nosaltres, és a dir, en el no-res...

    Judit Ortiz ha dit...

    Un escrit que és un regal. Gràcies. Necessitava llegir alguna cosa així, trobar-la.

    Toni Ibanez ha dit...

    Gràcies a tu per llegir-me i fer-m'ho saber. Una abraçada.

    ISABEL H.T. ha dit...

    Nosotros somos la nada?...
    No creo que lo pienses de verdad,sino porqué te afanarías en huir de lugares poblados, de las personas, de los sentimientos, de ti mismo...? Y no será que temes reconocerte como quién eres y finalmente entenderte contigo mismo?
    A veces pasa eso.Soñamos con ser otro-a,no nos gustamos, y buscamos la puerta por donde ver la luz y salir a encontrarnos ,pero pensamos que aún no estamos lo suficientemente preparados y le damos largas al asunto.Pero todo tiene su tiempo,y llegará el momento del gran descubrimiento! Por fin, este-a SOY YO Y ME ACEPTO!

    Toni Ibanez ha dit...

    Querida amiga, se trata de no darse demasiada importancia... Pulvis eris... ;)

    Anònim ha dit...

    Ets bo cabron! El k dius i com ho dius. Felicitats pel blog i BUEN CAMINO ;)