25.2.15

Pendulum


Hi vaig venir cercant "inspiració" i vaig trobar fustes i pedres: troncs, branques, canyes i còdols amorosits pel vaivé de les onades. Tinc l'anima neta i les mans ferides. Tot plegat una immensa metàfora. Perquè jo també sóc un bois flotté humà que va recalar en aquesta platja aviat farà dos mesos. Em reinvento cada dia. Ara sóc "artista" i em dic Toni Ros. M'encanta aquest nou personatge. La banda sonora del mar m'inspira totes les hores; de nit em bressola, de dia em fa companyia. Habito entre dos blaus. El vent s'emporta les cabòries i em deixa una pau sense adjectius. No em calen gaires paraules. El primer raig de sol em desperta, el temps s'esmuny de puntetes. Seria com un somni si no fos un somni. Tota la vida ho és, fins la mort. El nen que sóc juga a la platja amb pedretes i fustetes mentre omple la casa d'obres estranyes, com estrany és ell. La gent que passa diu que són maques (en francès superbe!). Què en sabrà la gent, de la Bellesa? Hi vaig venir cercant inspiració i mai no havia sigut tan feliç com ara. El nen que sóc menja bombons. La mar aquesta nit vol seduir-me...         

1 comentari:

Isabel H. T. ha dit...

Toni,me siento feliz con tu felicidad!
Siempre he pensado que todos llevamos un niño en nuestro interior. A veces duerme quietecito y ni lo notamos, pero de pronto, un día despierta y salta, y grita, y ríe y juega y baila, y nos modifica la vida al punto de no reconocernos...
Déjate llevar,disfruta todo lo que ese niño haga... porque eres tú !!!
Déjate también arrullar por todo lo que te rodea, el mar, el viento, la música... y duerme en paz! Respira hondo y sé feliz!!!
Un abrazo para mi amigo "artista,Toni Ros"