11.5.15

L'entrellat


Hi ha coses que no som capaços de comprendre en el moment que succeeixen, coses que semblen absurdes o misterioses. Més tard, amb la perspectiva que dóna el temps, aconseguim treure'n l'entrellat i concloure: allò havia de passar perquè ara estigui com estic. De vegades, lo que semblava dolent acaba sent una benedicció, i viceversa. És el destí, el que trena el fil dels esdeveniments. Ni decidim nosaltres ni som gaire conscients de la trama global. Tot té un sentit precís que, sovint, se'ns escapa. Ens precipitem jutjant. Les nostres limitades valoracions no poden encabir la complexitat de l'univers. No hi ha paraules ni fórmules que serveixin.

Per això, humilment, acceptem el que hi ha perquè, en realitat, no hi pot haver una altra cosa i, per tant, és el millor que hi pot haver. Aquest és el punt clau: el present es justifica per si mateix. Com a present pur és incomprensible. Però no es tracta de comprendre'l, sinó de viure'l. Si tens por, planteja't per què la tens. Viure és arriscar-se.             

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En la medida que vivas los suficientes años para darte cuenta que aquello que un día fue una desgracia, hoy es una bendición.

Javier

11 mayo 2015

Isabel H. T, ha dit...


te escribí un comentario, pero se me fue... creo que no voy a repetirlo... tu tiempo es valioso...abrazo

Toni Ros ha dit...

Lástima, Isabel, tus aportaciones siempre son bien recibidas.

Javier, es la ventaja de irse haciendo viejo (como canta Fito)