18.9.15

Vipassana


El problema no ha sigut estar 10 dies meditant 10 hores diàries en una posició incòmoda, sovint dolorosa. El problema no ha sigut llevar-se a les 4 de la matinada, ni prescindir del mòbil o de qualsevol contacte amb l'exterior, ni guardar el “noble silenci” (de paraula, de cos i de ment), ni aplicar els 5 preceptes de la Sīla (no matar, no robar, no mentir, no sexe, no intoxicants). El problema tampoc ha sigut comprendre els conceptes d'impermanència, equanimitat, ferma determinació, compassió, etc. El principal problema d'aquest curs ha sigut no poder escriure... He trobat a faltar més la Moleskine i el Pilot negre que la meva ració diària de xocolata Lindt 70%. 

Si, segons Buda, l'aferrament és dissort, desaferrar-se dels mots seria un alliberament joiós. Els escriptors (egos inflats, presumptuosos de mena) pensem que dir i escriure la vida és superior al simple fet de viure-la. Ni Jesucrist ni Buda ni Sòcrates van escriure res i la seva llum encara dura. Mentrestant, nosaltres seguim encaparrats amb aquesta dèria grafomaníaca, deixant un rastre d'ombres rere nostre... 

Bhavatu sabba maňgalam. Que tots els éssers siguin feliços!

4 comentaris:

Esojairam ha dit...

També nosaltres hem trobat a faltar les teves paraules!

Segur que després de 10 dies vivint,sentint d´aqusta manera tornaràs carregat d´energia i revitalitzat. 10 dies són molts!

Benvingut a la pantalla!

P.D."También esto pasará"

Toni Ros ha dit...

I tant que sí. Tot passa, tot és efímer i impermanent, absències i presències, mots i silencis... Gràcies per l'espera :)

Isabel Hache Te ha dit...

No vi mi mensajecito...o no te llegó o no lo quisiste... De todas maneras , decía ,qué bueno tu regreso, y por favor no dejes de escribir.

Toni Ros ha dit...

No llegó nada. Gràcies pel teu interès però escriure és una debilitat (vici) del qual m'estic desaferrant (desapegando)