1.10.15

Arrels en el mar


Benaurada soledat. La llevantada va a la baixa. Sortirà el sol. Caminaré...

Tot endreçat, la vida endreçada, segueixo endavant...

Benvingut octubre. He signat per als propers 9 mesos. Un embaràs?

Després de 100 dies de vida nòmada, trobava a faltar la teva salabrosa dolçor. Sweet home.

He tornat a tu perquè em vas fer feliç. Intentaré estar a l'altura de la teva generositat. Brames perquè he tornat? Quines secretes escumes guardes per a mi? Quins fruits saborosos? Torno a tu per a ser menys jo. La teva màgia. La teva seducció incontestable.

Sense plans. Sense personatges. Més pur i més lliure encara.

Arrelant-me a les onades. 

    2 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Ha tornat el Mestre de l'espiral, el pagès de la platja i qui estima tant la mar, però no vol ser mariner.



    Xavi


    Toni Ros ha dit...

    Xavi, s'agraeixen les teves hipèrboles, però em sap greu decebre't perquè jo no sóc "mestre" de res, sinó aprenent de tot. Lo de "pagès de la platja" t'ho admeto, tot i que no conreo la terra (algun dia faré l'hortet, no pateixis), perquè vinc de terra endins, de Ponent, i ara veig el sol ixent cada dia.... Mariner? Ufff Més voldria. Em marejo com una sopa quan pujo a un vaixell... Millor em quedo peus a terra, contemplant la mar amb respecte.