19.10.15

Roses vermelles a la platja


Dilluns ennuvolat. De vegades apareixen roses a la platja. No és la primera vegada. Avui dues de vermelles, elegants, amb la tija llarga, flors de floristeria. De ben segur acompanyaven unes cendres que s'hauran fos amb l'escuma i l'aigua, nodrint peixos, garotes, posidònies... Les roses han surat i, anant a la deriva amb el caprici de les ones, han arribat a la sorra, testimoni d'un altre naufragi vital. 

Podrien ser les teves cendres i les teves roses, si és que les roses poden pertànyer a algú. Avui són del mar i de la platja. Ahir estaven en mans d'amics i familiars que acomiadaven l'ésser estimat. No les toco. Són sagrades. Roses vermelles a la platja. Descansa en pau.

6 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

les cendres s'han de llençar al primer abocador que trobis, on no contaminin, les meves les primeres, per suposat.

Toni Ros ha dit...

Ja ho has deixat escrit al testament, això?

Anònim ha dit...

A mi personalmente me gustaría que se me comieran los buitres, como los budistas, te quiebran los huesos y te lanzan como alimento de las aves carroñeras. Así, respetas el ciclo de la naturaleza y hay seres vivos que se aprovechan de ti.


Javier

Anònim ha dit...

Por desgracia,las cenizas no se reciclan en el mar. Se añaden a la naturaleza muerta, que desgraciadamente en el Mediterráneo ya hay mucha. Por romántico que sea el echar las cenizas al mar, más vale utilizarlas como abono para el jardín o las plantas, a ver si así sirven de algo.


Javier

Toni Ros ha dit...

Entonces te recomiendo el Montsec. Por ejemplo el pueblo abandonado de Rúbies. Te dejas morir allí y que no encuentren (los humanos) tu cadaver. Els voltors el trobaran de seguida, no pateixis.

Anònim ha dit...

El problema es que te encuentren agonizando...


Javier