7.11.15

Calma

    El vol de la gavina sobre l’alba. La calma al mar. La calma al cor. Hi ha una boirina que baixa de les muntanyes. Les pedres encara juguen el joc de la verticalitat. Cauen a terra les olives madures. Ni un bri de vent. Ni un bri d’ansietat. No espero res dels teus llavis. Escolto el silenci del món. Sóc el que he de ser. Estic on he d’estar. Faig el que he de fer. Prenc el sol com un llangardaix. Tot el que buscava és ara i aquí. En el llampurneig de l’aigua. En el somriure del cel. En les passes del caminant. En l’horitzó dels blaus. En la teva mirada. El vol de la gavina sobre l’alba. Hi ha una pau tan profunda que em cauen les llàgrimes. La calma al mar. La calma al cor. La mort només pot ser una mentida.

    3 comentaris:

    Anònim ha dit...

    No he entendido si al final dices "la mort solsament pot ser una mentida" o "`l'amor solsament por ser una mentida", ya dirás. Entiendo que si has dicho una u otra, cambia mucho el sentido de tu audiopoema visual. Por otra parte, magnifica la conexión entre "la calma del cor" y la "calma del mar". Sí, en afirmativo (no en condicional), estás donde tienes que estar.

    Un abrazo,


    Javier

    Toni Ros ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Toni Ros ha dit...

    La mort només pot ser una mentida