25.4.16

La fórmula

Em llevo amb el cant dels ocells (mitja hora abans de la sortida del sol), baixo a la platja, medito contemplant els colors de l'horitzó, escolto el mar, dono gràcies, respiro profundament, passen gavines volant, sóc i estic amb el que és i està (digueu-li univers, energia, divinitat), estic i sóc ara i aquí, en pur present, conscient, sense desitjos ni expectatives, en pau amb mi mateix i amb tothom, viu, més viu que mai, bategant i caminant i cantant i rient i estimant i somiant (si el que visc no fos un somni)

El sol es pon, m'endinso en el bosc, em quedo embadalit escoltant els rossinyols...

      La raça dels homes no acaba de trobar l'equilibri entre l'egoisme i l'amor...

      Fins que no donem més del que rebem, no serem feliços. Així, donant-ho tot, ho rebrem tot.

      Aquesta és la fórmula.

      3 comentaris:

      Unknown ha dit...

      ... en ese "todo" estarán incluidas las palabras de aliento, cuando los amigos están pasando malos momentos...?

      Toni Ros ha dit...

      Anònim ha dit...

      Donar gràcies, estimar i aprendre, crec que són les tres branques d' un arbre què no es pot explicar amb paraules...


      Un abrazo,


      Javier