L'ànima ho sap: hem vingut a ser lleus, a fendir el cel de bat a bat, de l'est fins a l'oest, amb ales de foc, sense el pes de la por, coratjosament.
L'ànima ho sap: el vent que empeny els cors, que els fa vibrar, que uneix els amants més enllà de l'espai i del temps.
L'ànima ho sap: l'eterna flama que crema, la sang que tenyeix els camps, la lluna que creix i s'esberla, la vida sencera regalimant tendresa.
L'ànima ho sap: hem vingut a ser lleus, a vibrar, a créixer
Tendrament
Coratjosament
Indefectiblement
Perquè cal buidar les butxaques de pedres si volem caminar de pressa
No siguis pedra tu també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada