Sóc arbre que m'arrelo
Ocell que obre les ales
Quan canto sóc rossinyol
Quan ballo onada arrissada
Quan ric un raig de sol
Quan ploro pluja esperada
I en el silenci, quan m'adormo,
Sóc una estrella llunyana
I un cor que encara batega
Per estimar de matinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada