22.6.17

Morwenstow

 


Des que vam atènyer la costa oest, tot han estat sorpreses. Al deixar Stonhenge, vam visitar la Torre de Glastonbury (centre de la mítica Avalon). Va ser a Porlock on vam veure l’oceà, majestuós com sempre. També s'anomena Mar Cèltica (Celtic Sea). El poble de pescadors de Porlock Weir una delícia. Allà ens va rebre la brisa atlàntica amb la marea baixa (low tide). A partir d’aleshores, un conte de fades (fairy tale). La panoramic toll road (pagues 2,5 lliures) és increïble, entre boscos ombrívols, amb vistes al mar, plena d’esquirols (squirrels), a voltes tan estreta que amb prou feines hi passa un vehicle. Estem travessant l’Exmoor Heritage Coast, que és National Park. Ben sols, quin descans, després de la gentada del solstici a Stonehenge. A Lynton segueixen les sorpreses: Valley of the Rocks, on fem un tram del Coast Path, amb cabres (goats) que desafien el vertigen dels espadats. Trobem una altra carretereta panoràmica amb peatge (2 lliures) que, entre farms i cottages, passa per Lee Abbey (Woody Bay) i arriba al Heddon Valley. Tota aquesta zona fou la favorita dels poetes romàntics: Coleridge, Wordsworth, Shelley... Seguint l’A39 fem cap a Barnstaple on dormim.

 

Matí a Clovelly, últim poble del comtat de Devon. De postal, sense cotxes, un carrer empedrat i costerut que baixa fins al port (harbour) amb casetes guarnides de flors. Él poble és propietat d’una sola família. Són típics els rucs (donkeis) que servien per al transport. Ran de mar hi ha una cascada on fem pedres. La pujada de tornada al pàrquing ens fa suar.


Dinem a la Rectory Farm de Morwenstow, documentada el 1296 quan pertanyia als monjos de St John of Bridgewater, de fet és a tocar de l’església de St Morwenna i St John the Baptist la qual està envoltada d’un cementiri pintoresc ple de làpides de pedra. La llegenda diu que sota la rectoria hi ha un “secret underground passage” que mena a l’església i als espadats (cliffs). Mengem un vegetarian homemade quiche de ceba acompanyat d’una cervesa local: Sea Pool, Cornish Pale Ale (perquè ja som a la Cornualla -Cornwall en anglès, Kernow en còrnic-, el comtat més al sud d’Anglaterra, el finisterre britànic. Així com a La Bretanya francesa hom parla el bretó, aquí la llengua és el còrnic, gairebé extingit perquè els parlants no superen les 3.000 persones)


Caminadeta fins als penyasegats on hi ha la famosa Hawker’s Hut, la cabanya on aquest excèntric vicari-poeta anava a meditar mentre fumava opi. Les espectaculars vistes sens dubte que devien inspirar-lo... La ruta pot ser circular, és molt recomanable tornar rierol amunt fins a l’església. 


Acabem el dia al castell de Tintagel, relacionat amb la llegenda del Rei Artús i també amb la història de Tristany i Isolda. El que resta són ruïnes i merchandising. A sota del turó hi ha la cova de Merlí, que pot ser explorada quan la marea baixa. El temps s’ha regirat. Plovisqueja. La temperatura 15 graus. Això ja és més normal per aquests verals. Dormirem fresquets.


Demà seguirem costa avall. La idea és arribar fins a Land’s End, el final de la terra...