29.1.17

Hands of Destiny

"Is there a choice, or is it in the hands of destiny? No such things as faith, everything is predestined. The presence of all and the perception of every feeling is just a dream that follows a written script." (Darkane)

28.1.17

Ser amor

No hi ha errors i, per tant, no hi ha culpa. El sentit de la vida és viure-la. No has de canviar. No has de fer res. Només ser tu mateix, confiar, fluir... La ment és ego i pors. Has de sentir amb el cor i refiar-te de la intuïció. El veritable amor és lliure. Si necessites algú, no l'estimes, el necessites. Estimar de veritat és SER AMOR, manifestar en nosaltres la divinitat i reconèixer-la en els altres. Namasté.

27.1.17

Magic zone



No, no es tracta de retenir o que et retinguin. No es tracta de romandre en la "zona de confort". Lo que coneixem no pot competir amb lo nou. Lo nou sempre ens sedueix per nou, per desconegut… La "zona d’aprenentatge" ens proporciona noves experiències, noves coneixences, nous horitzons. Per això viatgem. En la "zona de confort" no aprenem gaire res, tard o d’hora tot esdevé rutinari, previsible, avorrit. És dur renunciar a quelcom bo, només perquè la vida ens ofereix quelcom diferent… La novetat, com tot començament, amaga un encís. Cal llevar àncores, pujar més esglaons, obrir les ales i volar més lluny… El cor tendeix als lligams, però l’univers ens vol lliures, oberts, florint, fluint, valents, riallers, confiats…

25.1.17

Adéu hivern

Fa fred de nevar. El pit-roig es passeja per la terrassa. Li deixo unes pipes i molles de pa. Les maletes a punt una altra vegada. Wanderlust és una síndrome de mal curar. Observo les meves pertinences. Quatre capses. Cada mudança perdo coses materials i en guanyo d'immaterials: vivències, aprenentatges, noves dimensions... Sentir la lleugeresa de la motxilla i posar a prova la consistència de les ales. Sóc més rossinyol que pit-roig. Tornaré per primavera. Adéu hivern. Amèrica m'espera!

[Abans de marxar, he fet un restlyling al blog, que ja tocava]

22.1.17

Llevantada


Què n’hauria de fer, de tantes paraules dèbils, imprecises, ombrívoles? Escoltar el silenci i prou, contemplar l’omnipotència de les onades que s’esbraven contra els esculls, resseguir el vol rasant de la gavina, oblidar que vaig llegir llibres absurds i que en vaig escriure de més absurds encara, dissimular tantes imperfeccions, agrair que vaig descobrir l’amor veritable (un pèl tard, després d’un fotimer de provatures), i que llavors vaig començar a fluir amb el corrent que mena a l’essència divina… 

Ella fa sortir la millor versió de mi: Eu faço vc colocar para fora seu melhor self e isso é recíproco! Es podria dir res més elevat? Plató hi estaria d’acord. Es tracta d’això. I tanmateix són paraules dèbils, imprecises, ombrívoles. 

La llevantada entra per la terrassa i es s’esmuny passadís endins. El meu cor és una pinya esberlada. Plou sense parar. 

Ella és real o una creació meva? Sóc real o ella m’està creant?

Estimar-se és re-crear-se cada dia.

20.1.17

Cossos astrals


COSSOS ASTRALS 

 Que tots som fills de Mu, descendents dels Naakal
constructors de piràmides, escultors de moais
TangataManu, Kukulkán
The Sphinx, Tiahuanaco
Very Far Away From AnyWhere Else 
Hotu Matua from Hiva Oa
Gauguin i Brel

 Que tots venim de les estrelles 
(... Sírius ... Orió ... Plèiades ...)
exaltats, alienígenes, outsiders
ànimes reencarnades
subtils
eteris

 Que hi ha un MISTERI
 en cada batec i en cada pas
revelant-se en les mirades
L a C o n n e x i ó A n c e s t r a l
 Pare Sol penetrant-nos de matinada
l’AMOR que transcendeix 
la pell   el plaer   la sang
aquest saber sense saber
aquest estar sense estar
aquesta lleugeresa
aquesta tendresa
aquesta serenor 
nova i vella
SER

Allò que som i que fem i que tenim
Allò que ens empeny cap amunt… 

 Que tots som u i diversos
i contradictoris

 Adoro la vida cada segon

A d o r a n t - t e

T

    19.1.17

    Hi ha pau



    HI HA PAU 

     Hi ha pau en els vestigis de la vida feta somni, 
    en els blaus que separen els núvols de les onades,
    en les teves paraules, en els silencis
    que es condensen en forma de
    llàgrimes. 

     Hi ha pau en les gavines, 
    en les fustes que arriben a la platja, 
    en les pedres que mantenen l’equilibri, 
    en el record de les hores amazòniques
    tan inoblidables. 

     Hi ha pau perquè l’amor és una llum que no trasbalsa, 
    aquesta divina llum que inunda el cor de rialles. 

     Hi ha pau, i tendresa infinita, i una certesa 
     que abasta cada replec de l’ànima. 

    Perquè l’amor és una llum 
    que no trasbalsa. 


     HÁ PAZ 

     Há paz nos vestígios de vida feita sonho, 
    nos azuis separando nuvens e ondas, 
    nas suas palavras, nos silêncios
    condensando sob a forma de
    lágrimas. 

     Há paz nas gaivotas, 
    na madeira chegando à praia, 
    nas pedras que manter o equilíbrio, 
    na memória das horas Amazônicas, 
    tão inesquecívels. 

     Há paz, porque o amor é uma luz que não turba, 
    Esta luz divina que inunda o coração de risos. 

     Há paz, e ternura infinita, e uma certeza 
     cobrindo cada dobra da alma. 

    Porque o amor é uma luz 
    que não turba. 


     THERE IS PEACE 

     There is peace in vestiges of life made dream, 
    in blues separating clouds and waves, 
    in your words, in silences
    condensing in form of
     tears. 

     There is peace in gulls, 
    in driftwood arriving at beach, 
    in stones maintaining balance, 
    in memory of Amazonian hours, 
    so unforgettable. 

     There is peace because love is a light that not trouble, 
    This divine light that floods the heart with laughters. 

     There is peace, and infinite tenderness, and a certitude 
     covering each fold of soul. 

     Because love is a light 
    that not trouble.

      18.1.17

      Encara som aquí


      És fàcil: es tracta de ser tu mateix, de deixar que la vida flueixi en els instants que encara som aquí bategant, respirant, caminant, estimant... Que encara som aquí, perquè cada dia se'ns regala un dia més, una nova benedicció de l'univers, un miracle dit "humà" del qual hauríem de ser conscients amb plena humilitat. Quan encara som aquí, hi som a temps, d'agrair i de sentir que val la pena viure.

      12.1.17

      Abençoados


      Abans que surti el sol et vull escriure. El sol i la lluna es troben com ens vam trobar nosaltres. Mirant-se de fit a fit. Reconeixent-se. Llum amb la llum. Cor amb el cor. Dóna’m la mà que caminarem junts en la mateixa direcció. Vet aquí el regal. Vet aquí el miracle. Quanta joia de patac. Quanta. L’univers s’ha conxorxat. Bendicions. Gràcies!

      Antes do nascer do sol eu quero escrever. O sol e a lua são como nós achamos nós. Olhando em si para se adequar. Reconhecendo-se. Luz com luz. Coração a coração. Dê-me sua mão para caminhar juntos na mesma direção. Voilà o presente. Voilà o milagre. Quanta alegria de repente. Quanta. O universo tem sido confabulado. Abençoados. Obrigados!

      8.1.17

      Jericoacoara


      És cert, que marxes aviat, que potser no tornaràs? Qui t’espera a l’altra banda de l’oceà? Qui podria robar-te el cor i l’ànima, Home Ocell? Quina deessa? O és simplement l’horitzó que (com sempre) et sedueix amb la seva incertesa? 

      És cert, que te’n vas sense bitllet de tornada? Ja ho vas fer una vegada, te’n recordes? Aviat farà vuit anys. 

      Vols dir que hi ha un destí? Quins senyals segueixes? Les flexes són grogues o vermelles? T’assessoren els àngels? Tens GPS? 

      Sri Prem Baba diu: Estamos aqui para amar e criar uniao. Esse é o jogo. 

      A què jugues, doncs? 

      Triangules entre Buda, Kukulkán i Moai. No són mals companys de viatge. Després està Shakti, que es manifesta de múltiples maneres, amb cares i noms diversos. 

      És cert, que ha arribat l’hora de comprometre’t? O només és una altra performance de les teves? 

      No fugis d’estudi. 

      Qui és Ella? 

      Ella és la Veritat.

      5.1.17

      Quelcom que no s'explica


      L'AMOR és un intercanvi energètic que va més enllà de l'aspecte físic; es produeix també a distància, amb la paraula, la mirada, el pensament, sense tocar-se ni tan sols veure's. 

      Per això, que no hàgiu trobat encara l'home o la dona que us inspiri suficientment per a unir-vos, no és raó per a sentir-vos sols o privats d'amor. 

      Com a energia que circula arreu de l'univers, la podeu trobar en les pedres, els vegetals, els animals, també en els elements (terra, aigua, aire, sol, estrelles) 

      Per què patir si no teniu una dona o un hombre entre els vostres braços? No és el cos ni la carn allò que us donarà amor. L'amor sovint se serveix del suport físic, però es troba pertot: és una llum, un nèctar, una ambrosia, una gràcia, una benedicció que omple l'espai còsmic i us omple el cor i l'ànima. 

      Quelcom que no s'explica (amb paraules), però que se sent...