22.1.18

Arraial d’Ajuda



M’he despertat amb el cant del gall. He sortit rumb a la platja. Pel camí, a la rua do Mucugê (“A rua mais charmosa do Brasil”), jovent que encara no havia dormit, amb cares de ressaca. He caminat cap al sud, recorrent les platges de Mucugê, Parracho i Pitinga fins arribar a la llacuna que forma el riu, on comença la platja Taípe, més salvatge, amb falésias (espadats) vermells i blancs que foren descrits per Pedro Vaz en la primera visita dels portuguesos a aquesta terra (tot i que el primer a desembarcar va ser Pedro Cabral, a Coroa Vermelha, 16 km més amunt de Porto Seguro). Demà hi tornaré amb el cotxe i aniré encara mès avall. El problema és que, quan surt el sol, la calor es fa poc tolerable. 




Vull comentar dos detalls abans que se’m passin.


Les ampolles d’aigua grans (1,5 litres) estan plenes fins al tap. O sigui, que quan les obres vessen segur. A Europa deixen un espai d’aire. Aquesta mania brasilera fa que et xopis (cosa agradable amb aquest clima) i, a la llarga, acabes bevent més litres d’aigua. 


Segon tema. El paper higiènic. El món es divideix en dos bàndols: els que posen el rotlle de paper d’un costat o de l’altre, em refereixo a què quan el gires, el paper queda contra la pared o queda en la part exterior. No suporto que el paper no quedi a la part de fora. La correcta és aquesta:





Sens dubte, el millor lloc d’Arraial d’Ajuda no és pas la rua Mucugê ni tampoc la de São Pedro, ambdues consagrades a la comercialitat consumista (valgui la redundància); el lloc incomparablement més bonic és el mirante de l’església, a la part del darrere de l’edifici, amb una panoràmica espaterrant de l’horitzó atlàntic, amb el verd dels cocoters en primer terme. A aquesta hora hi ha ombra i un aire condicionat natural, un vent agradabilíssim que fa ballar els milers de cintes multicolors que guarneixen la barana. Les fitas do Senhor de Bonfim són originàries de l’església homònima de Salvador de Bahia. La simbologia prové del sincretisme catòlic-afrobrasiler: el color de cada cinta representa un orixá (deitats de la religió ioruba). El ritual és que te l’has de lligar al canell amb tres nussos i demanar tres desitjos. Quan caiguin per si soles, els desitjos seran acomplerts. L’amulet s’ha escampat a altres indrets i va ser adoptat com a indumentària dels hippies baians als 60.




Millor estar-se aquí que fregint-se a la platja. Sóc més partidari dels ventiladors que dels aires condicionats, per raons òbvies. L’aire natural és més saludable i (això és importantíssim i la gent ho desconeix) els aparells d’aire condicionat tenen uns filtres que no solen estar gaire nets per manca de manteniment. Aquests filtres sovint acumulen centímetres de pols. Imagineu-vos què respirem quan l’aparell funciona... Si en teniu a casa, treieu-los i netegeu-los, sisplau, és super fàcil, i no cal fer-ho cada setmana. Quan vas amb el cotxe, de vegades no hi ha més remei que engegar-lo. També tenen filtres, però no tan accessibles. 


Seria perfecte si els brasilers fossin capaços de callar una estoneta. Els venedors de les paradetes (venen cintes de colors, rosaris de colors, clauers, bijuteria) no paren de xerrar, a més de la música que tenen posada, sempre amb el volum per a sords. No callen i no em deixen escoltar el vent que ve del mar. Hi ha pocs turistes (tots són a la sorra torrant-se). 




El sol tropical d’aquí no té res a veure amb el del mediterrani. Mai abans havia usat protector solar i les ulleres de sol amb protecció màxima eren suficients. Aquí no. Aquí el sol és letal. A Paraty vaig cometre la imprudència del gringo (que és com anomenen als estrangers en general): estava ennuvolat i vaig prescindir dels bons consells. Resultat: l’endemà estava vermell com un camarão (gamba) i tres dies després canviava la pell com una serp. No vull imaginar què hagués passat amb el cel ras. Vaig comprar el tub més gran que vaig trobar 50% de protecció. Només camino per la platja a la sortida del sol i a la posta. Els ulls couen malgrat les ulleres i m’he de posar un coliri. Els melanomes no són cap broma. Quan més calor vaig passar va ser el febrer passat a Rio. Sense aire condicionat allà no es pot sobreviure. 


Per anar d’Arraial d’Ajuda a Porto Seguro has d’agafar un ferry que transporta vehicles i persones. Val 17R$ (4,5€). Si no, has fer una volta de 50 km. Porto Seguro és lleig, no val la pena.