Ara no busquem diamants ni tenim por dels bandolers, encara que les gatas-bravas de pell bruna i cabell afro es passegin amb mirada desafiant pels carrers.
El turisme verd no ha pogut soterrar l’essència d’aquests verals feréstecs on el riu guardava els somnis més materials i l’ànima esdevenia pluja sobtada vora la cascada.
La música s’atura. Tothom s’amaga. Lençóis és el bressol de la vida, i la seva tomba.
Agora não procuramos diamantes, nem tememos os jagunços, embora as gatas-bravas de pele escura e cabelos afro caminhem com um olhar desafiante pelas ruas.
O turismo verde não conseguiu enterrar a essência desses paragems selvagens, onde o rio guardava os sonhos mais materiais e a alma tornou-se chuva repentina perto da cachoeira.
A música pára. Todos estão escondidos. Lençóis é o berço da vida, e a sua tumba.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada