6.9.22

Ha florit el gessamí

S’ha obert la primera flor aquesta nit, amb la seva fragància indescriptible. Al costat del roser ufanós de flors vermelles, enormes, efímeres, perfumades. 

Ambdós éssers vius ja hi eren quan vam arribar. Estaven completament abandonats de feia anys. Els vaig retallar, en el cas del gessamí de soca-rel. El roser fou “indultat” perquè tenia un tronc molt recte. Ell ens ho ha agraït amb escreix, florint reflorint manta vegades aquest estiu. 

De la soca escapçada del gessamí van sortir dues branques que van anar enfilant-se tanca amunt fins a treure el cap al carrer. Era una promesa que vaig fer als veïns: Tornareu a gaudir del gessamí florit...

Gessamí i roser deuen tenir almenys 10 o 12 anys. Les va plantar l’antic propietari (Monsieur Manzoni). També vaig indultar l’arbre més gran i esponerós, el que fa més ombra al capdavall del jardí, un pebreter bord que anomenem “L’Avi”...

Torno a esperar la sortida del sol. Avui amb l’horitzó ennuvolat i la fressa de la mar llevantosa. Molta humitat i temperatura per damunt dels 20 graus. 

La felicitat s’assembla a això, aquest estat beatífic que sento d’ençà que dormim a la nova casa...

El cel per l’est està ple d’esteles d’avions (‘chemtrails’). Ahir també. Ja no parlo de les conspiracions del poder contra nosaltres. No val la pena. Tuitejo poquíssim. Em centro en les meves coses del dia a dia, accions concretes i efectives. Avui tornen els fusters a casa. Faran les escales...

Me la bufa el món i els seus manaires i el ramat que els vota i els obeeix. Em quedo amb la flor del gessamí, les roses, les cols, les tomates, el julivert, l’alfàbrega, les albergínies, els enciams, les maduixes... i Ella

Per descomptat Ella. Sense Ella res no seria possible.