MOS
Dos cavalls del mar, el fum, remolquen pel Teix
La meitat enorme d’un mercant.
Cap a on? I per què sols la meitat?
Símil absurd. Cosa real,
Deixalla, que déus canins desballestaren
I escombren ara cap a fora del món.
(Cap a on? I per què sols la meitat?)
Així és la meva vida.
La meitat podrint-se en una vella drassana
I l’altra, que una parella de dimonis arrossega,
Cap al buit que hi ha a la fi del mar.
(Per quina llei, per quin absurd còsmic,
Ratlla aquestes línies ningú
Sobre una pedra sobre un riu?)
Així és la vida.
Meitat estúpida, meitat divina.
(Alta damunt les aigües, irreal,
La meitat de la meva vida desapareix al
Lluny.)

Metamorfoses da vida.
ResponElimina