11.11.06

Orgull II

També em sento orgullós de viure en un terme municipal el 70% del territori del qual és bosc.

I, sobretot, em sento orgullós de la dona i de la filla que tinc. No me les mereixo.

Ah, i del pit-roig del meu jardí.

a les

6 comentaris:

  1. Dessmond14:41

    I dels canelons de ta mare no en goses dir res?
    Gaudir de l'amor d'una mare, de la dona i d'una filla és un luxe infinit. Només cal que els secret dels canalons passi per tota la cadena.
    Si a més comptes amb un jardí i un pit-roig, segur segur que pots sobreviure a qualsevol catàstrofe nuclear o montillera.

    ResponElimina
  2. Toni Ros14:43

    D'acord, d'acord... Orgullós dels canelons, faltaria més!

    ResponElimina
  3. Anònim20:00

    Estic content que estiguis orgullós de la família,una institució tan poc progre.

    Parlant d'aixo, el millor de l'article d'en Culla, és quan posa de manifest que volen -el PSC i adlàteres-continuar insistint en la trampa per a babaus del antagonisme dreta esquerra.

    Els hi dona un resultat de collons.

    Per cert , no vull ser presumit, però cada dia és més clar el que deia: els d'UNC són els únics que estàn contra aquesta camama.

    Llàstima que estiguin sols.

    ResponElimina
  4. Anònim23:35

    Jo estic orgullòs de no haver votat a l'Arturu Nas i Cagarró, i de que no sigui al Govern del meu país.

    ResponElimina
  5. Anònim0:13

    Esquerra ha venut el país al PSOE a canvi de poltrones. Aquesta és la realitat. Poden disfressar-ho com vulguin, però són uns venuts. I l'alternativa independentista ja ha nascut: el Partit Republicà Català. Aquesta és l'opció que emprenya més a ERC.

    ResponElimina
  6. Anònim20:38

    Pinten bé. Però per les "esquerres" i "republicans". I la gent d'ordre, a qui vota?

    ResponElimina