Fou abans, molt abans que les ombres coneguessin l'alfabet de les llàgrimes.
Abans que els retalls de cel fossin descoberts a lesgolfes asfixiades.
Que les baionetes inundassin aquesta nebulosa de
cossos dibuixats amb pell color de rosa.
Abans d'una mutilació d'ales.
A l'inici tot l'aire eren aquells esbarts de nois que
corrien a vorera de mar
incendiant feixos de grillons que es transformaven,
lentíssims, en temps i desig pudents de besos.
Biel Mesquida, El bell país on els homes desitgen els homes, Laertes, 1985, pàg. 69
El dibuix genial, no sé en qui em fa pensar...
ResponEliminaMagnífic Mesquida, i l´article de Vilaweb l´he llegit aquest matí. Probaré de tenir el llibre a punt per enfilar-lo abans de dilluns.
Aquest migdia he escoltat l´entrevista que et van fer mentre dinava. I sentint-la m´he preguntat a mi mateixa si sóc escriptora jo, o què collons sóc.
Ja fa dies que no sé qui sóc, ja fa massa dies que em miro i em remiro pertot, i no hi sé trobar res. Començo a estar espantada!
Llegiré Martí Domínguez.
O no, potser només dormiré.