Catalunya -emboirada- sota el meus peus
Aquí trobareu el relat
El cos ha de seguir l'ànima. L'ànima ha de seguir la voluntat. La voluntat és el motor que ho mou tot, la clau que obre tots els panys. Vinga, encara més amunt. Tot el que val la pena a la vida costa un esforç.
Aquí trobareu el relat
Felicitats, Toni! Fa patxoca aconseguir pujar ben amunt ...
ResponEliminaI si és el cim encara més!
Per una vegada enceto el comments!
Endavant i amunt!
Cuida't
__________
I el montcalm, no el vau fer també?
ResponEliminaFas cara de cansat o és que feia molt de fred i no podies somriure?
Veig que el temps va aguantar.
Felicitats.
El Montcalm (que és francès) el vam deixar per una altre dia. Cansat dius? Tu què creus? Ja no tinc 20 anys... Va aguantar el temps i van aguantar les cames, encara que avui no puc quasi ni caminar per culpa del DOMS
ResponEliminaFelicitats Toni!
ResponEliminaAvui us hem anat a saludar i no t'hem trobat...
Llástima, perque volia comentar-te que m'en vaig a Friedburg, ara que he començat amb l'alemany!
Adeu!
Caram, Toni! Jo crec que n'has d'estar ben content de tot plegat, ni que sigui pel DOMS. El meu sostre particular és el Puig Ventós (3 mil i pico), vora el llac de Meranges, a la Cerdanya, i des de llavors que les alçades "em maregen". Fa molta patxoca tot, fotografies, relat, històries, i llegint-te et donen ganes d'agafar camí i xiruques, i tirar camí de Campins cap amunt...
ResponEliminaSalutacions cordials.
Viel Glück a la ciutat de la pau (Frieden)!
ResponEliminaFelicitats bruder!!!,
ResponEliminaes veu que portaves bon material de muntanya...
No vaig dubtar mai que arribaries al cim.
Tranquil, Bruder, que ja ho he netejat tot i demà mateix t'ho torno.
ResponEliminaFelicitats!
ResponElimina