10.1.08

Insubornable llibertat

La religió atempta contra la meva llibertat. Déu i jo som incompatibles. La seva afirmació és la meva negació i viceversa. Sóc lliure, ergo ell no existeix.

8 comentaris:

  1. "Nietzsche ha mort", Déu.
    "Però Déu també", jo.

    ResponElimina
  2. L'argument que utilitzo està més en la línia de Sartre que la de Nietzsche.

    ResponElimina
  3. Toni avui anava amb cotxe direcció a la UAB i estava escoltant El Món a Rac1 i han parlat sobre la catosfera, han mencionat les jornades que es duran a terme a granollers i t'han mencionat quan han parlat de l'origen de la paraula.

    Que vagi bé!

    Dani Garcia

    ResponElimina
  4. Gràcies, Dani, per la informació! Al final resultarà que passarem a la història per una merda de paraula...

    ResponElimina
  5. Anònim16:22

    Deus ;-) tenir el darrer llibre de Matthew Tree, oi?

    ResponElimina
  6. Bé a ser el mateix. Per què sempre has de tenir un punt de cinisme, per què aquest respirar foc? per què passar a la història per aquesta MERDA? de paraula...?

    ResponElimina
  7. ps: perquè si ell no existeix, vol dir que ha mort, o que mai ha existit. Matisar, aquí, em sembla sobrer.

    ResponElimina
  8. Anònim0:11

    "No es verdad que el hombre, aunque parezca decirlo algunas veces, no pueda organizar la vida sin Dios. Lo cierto es que sin Dios no puede, a fin de cuentas, más que organizarla contra el hombre", nos recuerda Henri de Lubac en su espléndido, "El Drama del humanismo ateo". Un saludo.

    ResponElimina