Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un caminaire és un peó de camins: Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de les vies fèrries, de les carreteres i de les instal·lacions annexes.
ResponEliminaEs veu que la moda dels blocaires ha fet molt de mal.
Gràcies, Narval, per la teva precisió. Ara ho esmeno.
ResponEliminaI a més, quan et creues amb la majoria dels caminants de cap de setmana i els saludes (com sempre m'han ensenyat a fer els meus pares com a motiu d'educació), o et miren i t'ignoren, o directament ni et veuen ni escolten.
ResponEliminaDurant la setmana, és una altre cosa. És cert.