Comences a ser important quan surts a la tele, t'entrevisten arreu, sovinteges la premsa, et fan caricatures, acudits, paròdies, guanyes premis, publiques llibres, et conviden a taules rodones i a formar part de jurats, no pares de presentar coses (llibres, exposicions i els saraus que faci falta)...
Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings, amb un número d'enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar)
Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa...
PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes...
Així es parla Toni
ResponEliminaPerò quin tutor que tinc, amb aquesta mentalita s'ha d'anar
Estas fet un "jefe"
de Haro
Potser La veritable import�ncia rau en creure en un mateix, amb les seves possibilitats, sense perdre el temps amb "els enemics", i sempre anar endavant i ser com hom creu que ha de ser.
ResponEliminaPotser... Tamb� costa que arribi la primavera , per� arribar�
eres imporante. No lo dudes.
ResponEliminaDIGAN LO QUE DIGAN!
Toni, que caigui allò (o aquell) que hagi de caure, però, sobretot, sobretot, les ulleres NO, que estàs irresistible!
ResponEliminaUna FORTA abraçada.
... y meo colonia y duermo solo...
ResponEliminaDolores Ruiz