En el silenci espès de la matinada, quan coincideixen els que tornen de la festa amb els que van a la feina, enmig de la ressaca de l'alcohol i dels llençols, obres el ulls. No tens son. No saps què fas despert. No busques res concret. Existeix un destí. Totes les pistes apunten cap al mateix objectiu. Senyals estranys que sovint irrompen sobtadament fora de qualsevol lògica natural i humana. Existeix un destí. Una biografia és un mapa. En el silenci espès de la matinada comprens que, per damunt dels teus desitjos i de la teva voluntat, hi ha un guió que tu no escrius. Existeix un destí. I aprens a ser dòcil com un nen...
El Sr. Destí es un torracollons i un perepunyetes que posa una part seva per tal de que la part que hi posem nosaltres a la vida no sigui tan avorrida.
ResponEliminaen aixó no hi estaria d'acord, tot crec és molt més simple, les coses simplement passen. T'envio un correu amb una informació que et pot interessar. Té a veure amb Vallromanes
ResponEliminaPrecisament, amic Puigcarbó, al fet de que "les coses simplement passen" jo li anomeno Sr. Destí.
ResponElimina