Hi ha tardes que busco la innocència que vaig perdre. Hi ha tardes que enyoro la mirada que tenies aquella primera vegada que et vaig veure. Hi ha tardes que tremolo sense saber res de tu. Hi ha tardes esquitxades de silencis impossibles. Hi ha tardes tan absurdes com el meu desig de ser millor. Hi ha tardes amb ales plenes de plom. Hi ha tardes que m’envolo. Hi ha tardes que abdico de tot. Hi ha tardes infinites com el mar més profund.
Hi ha tardes que t'escolto. Hi ha tardes que ets millor. Hi ha tardes de paraules que no seran versos, només potser enyor i un norai al vell port per a lligar la barca que era ocell de paper.
ResponEliminaTardes (vespres i vesprades) farcides de paraules (de mots, de vocables) que arrelen més enllà de la veu.
ResponEliminaUn bon blog.
Gràcies a tots dos. Amb el que poc que som i amb el poc que tenim fem el que bonament podem...
ResponElimina