Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis. Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis, publiques llibres. I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme. Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.4.1.10
I què?
Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis. Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis, publiques llibres. I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme. Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.
T'ho passes bé escrivint? Perquè això, per sobre de premis, elogis i repercussió mediàtica, és lo més important.
ResponEliminaS'ho passa bé el cuiner cuinant? I el pagès llaurant i sembrant?
ResponEliminaCap feina no té mai fi, fins que et mores (o no?...) Sense anar més lluny cada dia hem de menjar, beure... tasques molt rutinàries i pesades. Quan podrem viure exclusivament de la ment?
ResponEliminaM'agrada el teu blog, me l'havien recomanat fa temps i ara l'he posat com 'blog que segueixo' al meu.
Benvinguda, Irina, a la Catosfera i a la catèrvola d'entrellumaires. Te'n penediràs, de llegir-me.
ResponEliminaEscrivim perquè no sabem fer altra cosa, deia no se qui. I al cap i a la fi, escriure ho fem bàsicament per a nosaltres mateixos.
ResponEliminaVols dir que escriure és un verb reflexiu?
ResponEliminaEscriure com la vida és un inici i un final d'etapes que creem i vivim. No et desanimis, ja veuràs com de tot el que escrius alguna cosa queda en nosaltres els lectors, i en el teu record.
ResponEliminaUna abraçada ben forta i molts ànims, els teus lectors apreciem les teves paraules!
Em costa acceptar la visió onanística de la literatura. L'obra és un producte que transcendeix (o hauria de transcendir) l'autor.
ResponEliminaNo estic desanimat. Simplement reflexiono sobre aquesta tasca, tan feixuga i tan ingrata, perquè exigeix molta inversió vital i els fruits sovint són escassos. Em consolo pensant que alguns que ara formen part del cànon no van ser publicats ni llegits sinó post mortem... i viceversa: altres que van gaudir d'èxit en el seu moment que ara, anys després, ja no recorda ningú.
Tranqui Toni! Es pregunta el pulmó si és o no adequada la seua funció?
ResponEliminaÉs possible que algun cuiner s'ho passe bé cuinant i algun escriptor escrivint. No són realitats estranyes... Ara bé la soledat, és la soledat; la moneda que paga la creació. I moltes vegades aliena i independent de l'èxit o la lectura dels altres.
Una abraçada i bon any per a tots...
La soledat... tens raó. D'això parlava precisament fa una estona amb una bona amiga per telèfon. Per a escriure cal estar sol. Hi ha gent que s'ho passa millor davant la tele o a La Maquinista. No és el meu cas. A més, no sabria fer una altra cosa.
ResponEliminaLa Rodoreda deia que escrivia perquè no podia no escriure. Hi ha una expressió col·loquial entre escriptors més o menys coneguts i reconeguts que recull aquest sentit: "m'escric a sobre". I una altra coincidència llibresca: el Paul Auster. Va dir algun cop que escriure no fa que se sentir millor, però que encara se sentiria pitjor si no ho fes... Així que entenc perfectament i comparteixo el contingut de la teva entrada.
ResponEliminaHola Andreu, no coneixia l'expressió aquesta que esmentes, força escatològica alhora que divertida. Al capdavall hem d'acceptar la inevitabilitat de l'escriptura i el seu caràcter de "condemna".
ResponEliminaDe vegades la "condemna" és precisament no poder escriure... aquesta sensació que qualsevol dia vomitaràs en el lloc menys oportú un gran conjunt de paraules desordenades que tacaran l'interlocutor...
ResponEliminaEjacular, vomitar, catabolismes literaris... metàfores que intenten explicar el misteri del logos humà, tan sublim com inestroncable.
ResponEliminaHe hagut de consultar el diccionari. Primer perquè no sabia el signicat d'una paraula, i segon per buscar el significat d''ignorància'...
ResponEliminaNo passis pena, que la ignorància té remei, si hi ha bona voluntat. Pitjor és tenim el cognom d'una arma i disparar paraules a tort i a dret.
ResponElimina