M'he tornat a confessar, he tornat a combregar, a resar el parenostre, l'avemaria i el Regina Caeli. He tornat a llegir el relat de la Passió de Jesucrist. Com Ell, he mort i he ressuscitat. He tornat a besar el crucifix que tantes vegades vaig besar a Pamplona. La fe m'ha sostingut a les hores més fosques. Avui fa sol i el vent s'endu tots els neguits. El cel és ras com el meu cor. L'Amor, només l'Amor, val la pena. Déu és Amor.
BEN FET¡ LA FE ES EL MILLOR BACUL EN AQUESTES CIRCUNSTANCIES.
ResponEliminaPERO TU...ANDAVAN AMB CORATJE I PLANTAT CARA .
JUGANT....
Sincerament, espero que això sigui part de l'enèssima performance. Fer de la religió un motiu d'orgull públic és ben poc coherent intel·lectualment i de pura covardia vital. L'amor és amor. I anar més enllà em sembla filosòficament imprudent.
ResponElimina(el meu blog ha estat hackejat, però per Al·là, que ningú s'espanti si hi entra :-) )
No m'ho puc creure... El Toni ateu, que no creia en res més que el seu propi ego ara torna a creure en l'amor o en Déu?
ResponEliminaQuins canvis que ha de patir la mentalitat d'una persona per a tornar als orígens! No ho sé... Nomès se que tots necessitem creure en alguna cosa; digues-l'hi Déu, Verge Maria, Buda, Jesucrist, Elohim, Jehová, Mahoma, o tu mateix... el cas es confiar en alguna cosa, creure ni que sigui en tu mateix per no caure...
En fi! que hauré d'actualitzarme o hauria de dir tornar a tonizarme un altre cop desprès d'una setmana Santa ausent!
Salutacions!
Si yo, por ti, he creado un mundo para ti,
ResponEliminadios, tú tenías seguro que venir a él,
y tú has venido a él, a mí seguro,
porque mi mundo todo era mi esperanza.
Yo he acumulado mi esperanza
en lengua, en nombre hablado, en nombre escrito;
a todo yo le había puesto nombre
y tú has tomado el puesto
de toda esta nombradía.
(Juan Ramón Jiménez)
fe? quina fe pot tenir un ésser lùcid i conscient?
ResponElimina