Les coses no passen perquè sí, sinó que tot, absolutament tot (fins la trajectòria erràtica del vol d'un mosquit) té el seu sentit dins la trama de l'univers... Hi ha un destí que no escollim nosaltres, un Guió per damunt dels nostres minúsculs guions... Ens costa acceptar que les coses sovint no són com nosaltres voldríem... Ens emprenyem amb la realitat, ens rebel·lem, ens hi barallem, lluitem contra ella... Aquesta actitud és autodestructiva... La il·lusió de la voluntat i de la llibertat personals s'esvaeix davant la contundència amb la qual de vegades s'imposa el Guió Suprem... No pateixis... Malgrat que ara mateix no ho comprenguis, tot és a fi de bé...

Mira aquesta conferència. Parla del camí del silenci
ResponElimina:http://www.arsmeditandi.org/g_imatges_2007e/index.htm
L'enllaç remet a imatges d'una trobada, no pas a una conferència...
ResponEliminahttp://www.mapfre.com/fundacion/es/exposiciones/cultura/videos-conferencias-viaje-al-silencio.shtml
ResponEliminaSóc una calamitat!!!!!Un somriure.
Ara sí! Merci ;)
ResponElimina