És on sóc més jo
A la
Torre de Norfeu
Montjoi a mà dreta
La badia sencera als meus peus
És on sóc més jo
Nedant ben nu a la
Llumenera
A l'hora de la posta
Quan les gavines volen sense rumb
És on sóc més jo
Arraulit en els teus braços
Com un nen
Mirant el mar en silenci
Bon perfil el de Norfeu.
ResponEliminaI un blau enlluernador.
quan et sents petit, quan et sents gran
ResponElimina