Ja no hi sóc. I m'allunyo. Del Cap de Creus al Cap de Fisterra hi ha una distància de 1.300 km. Els dos extrems: albada i crepuscle. La Costa Brava ixent i la Costa da Morte agònica. Entremig la vida, venus i sirenes, passes i poemes, coses grans i cosetes, contradiccions i dilemes, somnis rebregats, melangia de cales i besades, i aquella tramuntana encarnada a les femelles empordaneses.
Ja no hi sóc. I camino. Camino i escric. Escric i camino. El savi no deixa petjades. Però jo no sóc savi. Deixo paraules i sang resseca per totes les cantonades i llàgrimes que omplen oceans. Camino sense pressa perquè no sé on vull anar. Tant se val. Cada metre que avances és un retorn perquè la Terra és rodona. Tard o d'hora, tots acabem al mateix lloc, Roma o Amor, camins humans, certa Mort.
Ja no hi sóc. I em sento alegre, lleuger. Em fonc amb el paisatge. Oblido (un instant) que estic atrapat en una pell i en un ego. Cada passa que faig m'allibero de mi mateix, em re-conec, esdevinc una mica menys jo, una mica més tot. Només una mica, sense pretensions.
Ja no hi sóc. I no tinc certeses. El mite de l'estabilitat. Es pot fugir del fugir? Per què hem d'estar sempre buscant alguna cosa? Què hi pot haver fora que no tinguem a dins? Déu només s'adreçarà als valents que ho abandonin tot, fins al punt d'abandonar-se a si mateixos. No els anomeneu bojos. Són purs. Com un cel sense núvols.
ResponEliminaPrimera lectura: SUPER EMOCIONANTE
Realmente veo el paisaje y entiendo lo que sientes frente a ese desafío.
Se me complica un poco (¿un poco?)
con el idioma, por eso lo tendré que leer varias veces,diccionario por medio.
Abrazo
Cuídate!
Tret del primer paràgraf, l´escrit està ple de verbs que van amunt i avall.
ResponEliminaEl Camí està fet per a conjugar-los.
Toni, el cap de creus, finis terrae, ireland, llocs... Hi ha un lloc, pero, que es diu
ResponElimina'Casa', aquest es el que vull tornar, i tu tambe, almenys es el que es despren del "cada metre que avances es un retorn".
Apena llegir "... o Amor o Roma o camins humans, certa mort." Espero que el cami suavitzi aquesta visio tan pessimista.
Dessagnat. Seria lo seguent al teu penultim paragraf. Parles de lo essencial i vas treient capes i cuirasses al teu jo. Espero no en treguis masses!
Oh! Els Deus. Ja hi som. Aixi doncs, no hi ha res a fer? Si ni tan sols creus que podem fugir del fugir, que coi estem fent?
Res? O tot?
O potser ho estem fem be? Jo no se tu, pero jo tinc la sensacio de fer ho be. Tant de bo!
Me too
ResponElimina