Avanço en la lectura d'En la barrera. Sovint les citacions que intercala Gabi Martínez solen ser més interessants que el seu relat. Al meu parer, n'abusa. És un estil peculiar, el seu estil.
El capítol Vivir, viajar, escribir (p. 110) és un text de Claudio Magris segons el qual la narrativa més autèntica que es pot fer avui no és pas la de ficció, sinó la que es basa en la descripció directa de fets reals, copsant fragmentàriament les coses. Per això cal viatjar, per a escriure, per a viure.
A la p. 160 hi ha una citació de Laurens Van der Post que ve a dir que entre la vida i tu hi ha d'haver una re-conciliació (re-ligió?) que la comunitat no pot proporcionar-te. No t'adormis, obre els ulls, coneix-te a tu mateix, perquè la natura exigeix ser viscuda de forma individual si vols esdevenir un home lliure de pors.
Entenc el que vol dir perquè ho visc.
Fa uns dies que, al migdia, el sol entra de ple dins el menjador, il·luminant el sofà on m'assec per a llegir. No tinc cortines. La nevera fa soroll.
Creemos y queremos...luego la vida se nos complica y poco a poco vamos cambiando . Al final solo quedan atisbos de lo que un día fuimos.
ResponEliminaUn abrazo,
Javier
Vive como piensas o acabarás pensado como vives?
ResponEliminacomprat una nevera amb silenciador...
ResponEliminaesperaré que peti...
ResponEliminaPermíteme rescatar...
ResponEliminaHace unos días,que al mediodía, entra el sol de lleno en el comedor, iluminando el sofá donde me siento para leer. No tengo cortinas.La nevera hace ruido.
Es un relato real.Encantador...
Paz a tí