Plou sobre la pols dels camins ressecs de Ponent. Quatre gotes. Plouen cadàvers sobre els camps de gira-sols d'Ucraïna. Dos-cents noranta-vuit. Plouen míssils sobre els nens de Gaza. Incomptables. Plouen llàgrimes sobre el teu cor corsecat... Tendresa... Encara hi ha esperança.
ResponElimina...Lloro...
arribo a aquest blog per les casualitats d'internet fent una recerca de no recordo que. Tafanejo i arribo a aquest post. Només se m'ocorreix un adjectiu: Brutal!!!. Feia temps que no llegia un text tan concret, i que em toquès tant "la fibra". Gràcies. Toni
ResponEliminaBienvenida de nuevo a Entrellum, Isabel... Si lloras, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas...
ResponEliminaBenvolgut Anònim, no sé l'edat que tens, però hauries de saber que les "casualitats" no existeixen (el que hi ha s´pon "causalitats"). Si has arribar aquí és per alguna raó que potser encara desconeixes, si més no per a llegir el que has llegit... Gràcies a tu per deixar el comentari!