30.9.17

Manifest per al referèndum

Canta el gall de la veïna. La mar està calma, gairebé silenciosa. El sol s’enlaira entre la boira. 

Hem arribat fins aquí carregats de raons i amb el cor curull d’esperança. Perquè sempre guanyarà l’amor contra l’odi, el poble unit contra la violència del poder. La nostra és una revolta cívica, la revolució dels somriures. Ni les intimidacions ni les coaccions de l’estat opressor podran frenar el nostre anhel de llibertat. No tenim por de les amenaces ni ens espanta la presó o l’embargament. Ni un pas enrere. Som molts i tenim la certesa de ser el que som i de voler el que volem. Cap llei pot ofegar el clam de la vida, perquè vital és aquesta empenta que ens arrossega cap un nou horitzó que volem bastir plegats. 

La llei ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. Quan la llei només defensa els privilegis d’una elit, quan una presumpta justícia afavoreix una casta corrupta i impune, és quan hem d’alçar-nos i lluitar per la veritable justícia social. Rebels i ferms, no acatarem. No volem ser súbdits, sinó ciutadans amb tots els drets per tal de viure en igualtat. 

Ells tenen les armes i nosaltres les urnes. La força repressora contra la tendresa aclaparadora d’un poble que vol alliberar-se de les cadenes. Perquè volem un futur millor. Aquesta és la nostra esperança. Perquè no acceptem la resignació ni la derrota. 

Demà votarem i defensarem aquest vot peti qui peti, amb els nostres cossos, amb el nostre cor, amb la nostra ànima. Ningú pot arrabassar-nos el que és nostre: la dignitat, la il·lusió, un somni que es farà real si som capaços de resistir i persistir com els nostres avantpassats. El destí del nostre poble està arribant a la seva apoteosi. No tingueu dubtes. Ens ha tocat de viure moments transcendentals. Hem d’estar agraïts i sentir-nos orgullosos de formar part d’aquest capítol brillant de la nostra història col·lectiva. 

Votarem i guanyarem. Gaudiu de les hores properes, dels dies propers. Som i serem un exemple per a tot el món, però sobretot per als nostres fills i per als fills dels nostres fills. El poble català alliberarà finalment la seva terra, i ho farà com el poble català sap fer les coses: amb seny i amb rauxa, pacíficament, democràticament. 

És èpica i també poesia, és l’art de saber estar junts, amor al capdavall, amor a la terra, a la nostra identitat, autoestima. Tenim herois i no ens calen màrtirs. La llibertat es conquereix pas a pas, ningú te la regala. Ha arribat l’hora suprema en la qual decidirem, i el dret de votar s’aconsegueix votant, no demanat permís a l’amo. Perquè l’amo som nosaltres! Autodeterminem-nos, catalans i catalanes. Exercim el nostre dret i el nostre deure de decidir. 

Visca la Terra Lliure! Visca Catalunya! Visca els Països Catalans!

2 comentaris:

  1. MOLT BONIC...PERO DAVANT NOSTRE TENIM UNA COMUNITAT D'"HIDALGOS",QUE NO CONEIXEN MES RAO QUE LA FORÇA I LA "UNIDAD POR COJONES"...

    ResponElimina
  2. Hem de deixar de queixar-nos i fer la nostra, amb decisió ferma, amb FETS CONSUMATS. Ens ho juguem TOT. L'enemic no és cap angelet, això és obvi, però la partida la guanyarà el més murri, el més sagaç, el més voluntariós. Temps al temps.

    ResponElimina