M’endinso en el bosc per escoltar el vent i els ocells. M’assec entre dos atzavares. Fa tres setmanes que van tornar els rossinyols. Floreix la ginesta i l’argelaga. Ahir vaig menjar albercocs. És el que té la primavera: cada dia un regal...
Un dia ho deixaré tot: la casa, les paraules, els amors, la set i la fam, els desitjos, els somnis, el cos...
Faré com Tolstoi: agafaré un tren qualsevol cap enlloc...
Un dia me n’aniré de puntetes sense fer soroll, amb el vent i els ocells, bosc endins, endut per l’horitzó...
Sintiendo el viento como respuesta. Dejas pasar los anhelos que te atan a la tierra y te vas ahi donde solo hallarás silencio y paz. Nada mas, es suficiente. Es todo.
ResponEliminaUn abrazo,
Javier