Totes les vides són buides, totes destinades a morir. La gràcia està si podem aconseguir una certa plenitud vital, omplint de sentit l’existència amb activitats o entreteniments diversos, mentre ajornem al màxim la mort.
De seguida te n’adones de quines són les persones més buides amb les vides més buides. Són les que més necessiten abocar-se a l’exterior, a la vida social, les que tenen més dependència del proïsme i/o dels mass media.
Després hi ha els que emprenyen, els problemàtics, aquells que –per a fugir de la seva inanitat insondable– es dediquen a fotre als altres, als veïns, a la família, als companys de feina...
Vidas vacías que se llenan con los momentos mágicos que nos depara el destino.
ResponEliminaContento de encontrarte de nuevo.
Javier
Ostras! Javier! Cómo has aparecido por aquí? Cómo va todo? Ya ves, he retornado a los orígenes, después de un periplo por Twitter...
ResponElimina