entrellum

Sant Pere de Rodes  2.500 espelmes

Avui fa 7 anys i 5 mesos que vaig encetar aquest blog. La criatura ja podria fer la primera comunió. A hores d'ara el comptador ha as...

No som el que diem ni el que fem ni el que tenim. Les paraules, els actes i les pertinences poden delatar-nos, clar, com també ens dela...

Pot ser que hagis vingut al món a ser com ets i, malgrat tot, no te'n surtis. Pot ser que no trobis el teu lloc, que no trobis el teu ...

El cas és que les granotes no em deixen escoltar el rossinyol. La nit és un guirigall per fora i per dins. Em parlo a mi mateix. Les c...

Després de tanta pluja, amb la caloreta de maig, em plau de perdre'm pels camins del Cap de Creus. Hi ha tantes flors. Masos abando...

Tot s'esvaeix en la ressaca tímida de l'hivern. El vent del nord sacseja els finestrals. L'abril se'n va amb el fred als p...

Me'n vaig anar a viure sol a la muntanya perquè volia deixar enrere la vida passada i aspirava a refugiar-me en el meu exili interior...

No és important qui o què som ni què diem ni què somiem ni què coi pensen els altres de nosaltres o què pensem nosaltres de nosaltres mate...

Sempre he volat en somnis, per això quan veig les imatges d' Alexander Polli no em vénen de nou. M'encanta caminar, sentir la terr...

Estic un xic amoïnat perquè fa uns dies que trobo ocells morts. El primer va ser una carderola a la cala Canadell i el segon un pardal...

Hi ha dies que tot surt a l'inrevés, dies que no fas allò que havies de fer, dies en els quals l'agenda se'n va en orris s...

Company ,  Em prenc la molèstia d'enviar-te un mail per a donar-te la benvinguda al club dels sociòpates. El gest simbòlic d'e...

La qüestió essencial no és si som lliures o no ho som, sinó esbrinar si som feliços. Es pot ser lliure i ser infeliç, i viceversa. Ambdues...

De vegades m'oriento de sobte, per pura intuïció. La brúixola interior s'atura i deixo de moure'm com una baldufa. L'es...

De vegades em desoriento com un nen que s'ha perdut enmig de la multitud. La brúixola interior es destarota i començo a moure'm...

 La calma sempre és aparent  La platja plena de petxines buides l'endemà de la llevantada  He vist estrelles de mar agonitzant...

L'aprenentatge de les pèrdues. Això és la vida. O això hauria de ser. No és el que guanyem, ni el que tenim, ni el que gaudim. No. Gua...

El blog és un taller d'experimentació i, al mateix temps, un calaix de sastre on es van acumulant textos de tota mena. Si no som c...