L'arbre creix en silenci...

L’arbre creix en silenci. Nosaltres fem massa soroll. Els núvols passen de llarg amb una envejable lleugeresa. Nosaltres deixem petjades, ho embrutem tot. Poder acomiadar-se sense escarafalls. Poder dir adéu sense mirar enrere (records: estàtues de sal). El sol, majestuós, se’n va per l’horitzó, pintant el cel de deliris cromàtics. Pesa el passat. Pesa el futur. Pedres prehistòriques. Tecnologia d’última generació. I encara no hem entès res: el silenci de l’arbre, la lleugeresa dels núvols, la majestuositat del sol...