Dades objectives:
1- Tocant a la llengua materna dels catalans:
2- Tocant a què parlen els nostres alumnes a l'hora del pati: Un 49,7% dels enquestats reconeix tenir el castellà com a llengua materna, mentre que un 43% té la llengua catalana. D'altra banda, un 5,4% declara que té totes dues llengües iguals, mentre que només un 1,3 no té cap d'aquests dos idiomes com a llengua materna i es decanta per un altre.
L'ús del castellà era del 62,5%, contra el 32,6% del català, amb notables excepcions segons l'ambient sociolingüístic de cada centre; i generalment la "fidelitat" lingüística era/és molt més alta en els castellanoparlants. Les altres llengües tenien una importància "anecdòtica" (amb només un 2% d'estrangers a l'escola; ara són el 8,12%). La força del castellà continuarà igual, perquè aleshores la immigració del Magrib representava el 43,7%, i el de l'Amèrica Llatina el 23%, però ara representen el 27,7% i el 46,7%, respectivament, cosa que planteja un futur difícil.
3- Tocant a la política: Montilla
Llengua materna = passat
Llengua del pati= futur
Llengua dels votants: vid. el proper 1 de novembre
¿Cal comentar res més?
Altres posts on he parlat de la descatalanització: 1, 2, 3
--------------------------------------------
Todo buen escritor tiene el deber de ser incómodo. Toda buena literatura es por definición irreverente y subversiva. La complacencia, el deseo de aceptación, el miedo, son los peores enemigos de todo buen escritor. Incordia y acertará--------------------------------------------
"La difusió de la fe mitjançant la violència és quelcom irracional" -diu el Sant Pare, però (deixant de banda les croades i la Inquisició) jo li demanaria: ¿No és la fe una violència contra la raó? ¿No cal violentar la raó per tal de creure? ¿No és la fe el que és realment irracional?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada