Fou al santuari de Cura, al capdamunt del puig de Randa, que et vas penjar del coll la Tau de fusta d'acàcia amb tres nusos al cordill. Te'n recordes? 
Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge
De dalt estant contemplares la plana mallorquina
La lluna era immensa, la mar infinita
Tots els ametlers florits com una catifa. Te'n recordes?
Des d'aquell dia la Tau t'acompanya pel camí de la vida
Al remat, quan arribi l'Instant Suprem, Ella et salvarà, no ho dubtis
Mentrestant, la Tau t'il·lumina enmig de la penombra
Fou un crespuscle de setembre del segle passat. El cel era teu. Ton cor s'aflamava. Te'n recordes?
Al capdamunt del puig de Randa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada