He baixat a la Catalònia a fer l'assaig general de la Presentació. Només entrar, m'he trobat Jordi Valls. Miquel Colomer m'ha atès molt bé juntament amb en Xavi, l'informàtic de la llibreria. Hem tingut alguns "problemes tècnics" que, al final, hem pogut solucionar. Malgrat la complicació de la performance (o millor seria dir happening) que hem preparat, crec que ens en sortirem. La Mireia s'ha passat un ou. Ha començat a flirtejar amb l'informàtic fins que el pobre s'ha enrojolat. Jo no sabia on posar-me. Li ha dit que el semen dels informàtics acostuma a ser dolcet, i altres marranades que no penso reproduir aquí perquè aquest és un blog seriós...
NB: A la Catalònia tenen exemplars de L_OI. Entrant a mà dreta: Novetats Català. Ja n'han venut algun. També han penjat al web l'anunci de la Presentació.
NB: A la Catalònia tenen exemplars de L_OI. Entrant a mà dreta: Novetats Català. Ja n'han venut algun. També han penjat al web l'anunci de la Presentació.
No, jo no me passat un ou, però tu sí, que no m'has deixat que li ensenyés les calcetes a l'informàtic.
ResponEliminaEi, Toni, què passa amb la distribució del llibre? A les comarques tarragonines encara no hi ha arribat.
ResponEliminaÒscar
Com era allò de la paradoxa del mentider?
ResponEliminaPaciència, Òscar, que les coses bones es fan esperar. És qüestió de dies. Ja em diràs quan arriba pel camp de Tarragona...
ResponEliminaDisculpi l'egocentrisme però ha passat alguna cosa amb el meu comentari anterior?
ResponEliminaFerran: deixi l'egocentrisme de banda, sisplau, i aprengui d'un servidor, que practico la humilitat cristiana fins a límits insospitats.
ResponEliminaAquesta és formulació actualitzada de la coneguda paradoxa: un entrellumaire diu que tots els entrellumaires són mentiders... ¿Què ens podem creure d'aquest blog?
Prenc nota del seu consell tot i que no estic segur de poder practicar la humilitat cristiana amb la seva excel·lència. La paradoxa aniria més aviat així; un entrellumaire diu que el senyor de les llums -esporàdicament- menteix. Què ens podem creure d'aquesta història?
ResponEliminaHumils salutacions!
Sr. Stone: l'Evangeli diu que veritas liberabit vos, o sigui, que la veritat ens alliberarà. Vostè mateix pot sortir de dubtes aquest mateix dilluns... serà tan senzill com obrir els ulls i veure-ho. La veritat resplendirà davant seu. No sigui tan incrèdul, home.
ResponEliminaToni,
ResponEliminaAniré a la presentacio.
Ara, els canalons els deixem per una ocasió no tan concurreguda. Només et falta haver d'anar amb el tuperware, que d'altra banda ni de conya hi entra tota una safata com Déu mana.
Fins demà, doncs.
Sr. de les llums,
ResponEliminam'encantaria ser-hi però no puc perquè em trobo d'erasmus a uns quants quilòmetres de la llibreria Catalonia. Espero explicacions d'una embaixadora que té el luxe de poder-hi anar i algun post dels seus. Que vagi molt bé i seguiré esperant impacient la iluminació de la veritat.
Salut!
Toni, tinc ganes d'anar-hi a saludar-te, però dilluns plego a les vuit. Molt em temo que, per més que m'hi afanyi, arribaré a misses dites.
ResponEliminaNo t'amoïnis, que ha misses dites seràs ben rebut. Molt em temo que la cosa s'allargui... tota la nit. No és casualitat que coincideixi amb el pleniluni.
ResponEliminaNo ho sé... Això de la presentació i de la Mireieta comença a semblar l'argument d'una pel·licula mediocre: previsiblement avorrit (o avorridament previsible).
ResponEliminaAh sí? I, segons tu, què és el que previsiblement passarà? Il·liminan'ns, Clara Pelleringa, perquè jo encara no ho sé pas.
ResponElimina"La (recerca de la) veritat us farà lliures". Entre parèntesi, diuen i creuen algunes ànimes crítiques amb la Santa Seu, estan les paraules clau que ens donen a entendre el motiu per el qual l'Església les ha manipulat i tergiversat durants tants i tants anys.
ResponEliminaHem refereixo a la qüestió identitària de la Mireia Galindaines (posats a desfigurar noms). Tot allò que ateny al futur, ho deixo en les teves mans, que per alguna cosa ets el co-creador de l'Oracle.
ResponEliminaPer cert, m'agradaria que respectessis el meu cognom i que no el desfiguressis de forma tan barroera. Quina poca imaginació per a tan insigne escriptor. No sé si tens idea de la seva procedència, Toni; busca, i de ben segur que trobes, que no és difícil per algú que s'estima tant la intertextualitat.
Òndia Toni, és evident tot plegat. Deixa'm felicitar-te un cop més per a què ens has deixat amb un pam de nas... xapó i felicitats per les teves filigranes dolcetes, dolcetes.... No fotis de matar-la només per a què era teva!
ResponEliminaTallaferro: t'equivoques. JO NO SÓC LA MIREIA. Demà ho demostraré.
ResponElimina