Les màscares em miren amb els ulls buits. ¿On han anat a parar els somriures? S'escola la vida riera avall, sota els plataners altius. Les flors del cirerer, delicades i tímides, omplen avui el meu cor. Demà ja no hi seran. Jo tampoc. Les màscares em miren. Saben que sóc una ombra que sospira.
Demà hi haurà cireres..., si el vent no fa caure les flors.
ResponEliminaLe maschere mi guardano con gli occhi vuoti. Dove sono andati a finire i sorrisi? Scola la vita giù nel ruscello sotto i platani alteri. I fiori del ciliegio delicati e timidi riempiono oggi il mio cuore. Domani non ci saranno più.Io neppure. Le maschere mi guardano. Sanno che sono un'ombra che sospira.
ResponEliminaM'ENCANTA PERò éS MOLT TRISTA.
ESPERO QUE TOT VAGI Bé...àNIM!!!
després de l'encís de les flors i el plaer de les cireres, ve la màgia del pinyol
ResponEliminaEm fas patir una mica, Toni. Coratge!
ResponEliminaMolts ànims, Toni!
ResponEliminaUna abraçada.
Collons Toni...!
ResponEliminaLa vida en si mateixa és efímera. Ja sabem que és així, però ens entestem en esperar que les coses siguin diferents. El que importa és com vivim, com estimem i com ens esforcem cada jorn en gaudir de les petites coses, en totes, en les flors del cirerer, i en les cireres i com diu en J.M.Tibau en el pinyol també. Tot, tot té la seva importància, som nosaltres els que li hem de donar.
ResponEliminaGaudeix de cada instant de la vida Toni, que és un dó preciossísim.
t'informo que he inclòs aques post a la secció Blogs degustació d'avui.
ResponElimina