Ei, doncs mira et venia a dir que t'han confós amb n'albert villaró al número 69 de la revista el mundo de los pirineos, surt una foto teva il·lustrant el llibre d'en villaró obaga- guárdame las vacas ja tornaràs Au, salut
eis, k a mollet hagin trobat un menir més valuós que el teu de vallromanes no es cap raó per suicidar-se. Tranquil, esperarem la teva tornada trobat un de més gran), et done(fins que n'hagis m temps per buscar: no et preocupis, per aquí no patirem gaire. anim.
Sembla que diguis el teu epitafi i fins l'últim moment donant pel sac a algú o altre, en aquest cas als budistes que creuen en la reencarnació! El meu seria:"que me quiten lo bailao"(ja sé que es en castellà, però intenta traduir.... Per algú que es pren la vida i la mort tant poc seriosament com jo el que dius em sembla un número de fatalitat del que te’n riuràs d'aquí a molt poc, així que: buscat, si cal esperat i tornat a tu mateix.. El que no ens ha de buscar ets tu a nosaltres perquè ja ens tens.
Noi, casualitats de la vida, jo plego, tu plegues, tot i que les causes no siguin les mateixes. Malgrat discrepàncies -grans però poques- considero que la teva veu és valuosa.
Fou el teu blog un dels primers en que vaig participar. Confio em permetràs despedir-me dels que alguna vegada han passat per Patria Fides Amor, i a l'hora convidar a llegir el manifest final "He dit prou perquè els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar:..." "Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria d'aquestes seleccions sense immutar-se, indignar-se..." Tot penjant el nas vermell, rebeu una abraçaaada de Pafiam, el pallaso destraler.
Toni, Facis el que facis, espero que t'ompli. A vegades no cal fer res de res. Només despertar i deixar que el dia tranquil·lament passi davant teu. Què més pots demanar?. Una bona safata de canalons?. A vegades només deixar passar el temps és un plaer difícilment superable. Molta sort!
Espero que deixar els comentaris oberts sigui també una petita porta oberta.
ResponEliminaQuè facil és donar ànims, eh Toni?
Cuida't!
Ei, doncs mira et venia a dir que t'han confós amb n'albert villaró al número 69 de la revista el mundo de los pirineos, surt una foto teva il·lustrant el llibre d'en villaró obaga- guárdame las vacas
ResponEliminaja tornaràs
Au, salut
Aroha Nui, Tony, Maururu!
ResponEliminaadéu....., o a reveure!
ResponEliminaeis, k a mollet hagin trobat un menir més valuós que el teu de vallromanes no es cap raó per suicidar-se. Tranquil, esperarem la teva tornada trobat un de més gran), et done(fins que n'hagis m temps per buscar: no et preocupis, per aquí no patirem gaire. anim.
ResponEliminaMai no diguem mai (a un mai hi afegien, greu em sap citar-los, Lax'N'busto)...
ResponEliminaSort i fe!
Com diuen els italians: boia chi molla!
ResponEliminaJordi Garriga (nihil obstat)
Sembla que diguis el teu epitafi i fins l'últim moment donant pel sac a algú o altre, en aquest cas als budistes que creuen en la reencarnació!
ResponEliminaEl meu seria:"que me quiten lo bailao"(ja sé que es en castellà, però intenta traduir....
Per algú que es pren la vida i la mort tant poc seriosament com jo el que dius em sembla un número de fatalitat del que te’n riuràs d'aquí a molt poc, així que: buscat, si cal esperat i tornat a tu mateix.. El que no ens ha de buscar ets tu a nosaltres perquè ja ens tens.
Noi, casualitats de la vida, jo plego, tu plegues, tot i que les causes no siguin les mateixes. Malgrat discrepàncies -grans però poques- considero que la teva veu és valuosa.
ResponEliminaFou el teu blog un dels primers en que vaig participar. Confio em permetràs despedir-me dels que alguna vegada han passat per Patria Fides Amor, i a l'hora convidar a llegir el manifest final "He dit prou perquè els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar:..." "Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria d'aquestes seleccions sense immutar-se, indignar-se..." Tot penjant el nas vermell, rebeu una abraçaaada de Pafiam, el pallaso destraler.
Toni,
ResponEliminaFacis el que facis, espero que t'ompli. A vegades no cal fer res de res. Només despertar i deixar que el dia tranquil·lament passi davant teu. Què més pots demanar?. Una bona safata de canalons?. A vegades només deixar passar el temps és un plaer difícilment superable. Molta sort!