Em queda mitja vida per empaitar la melodia. Sobre la buidor construiré un entrellat de mots fràgils. Cor endins, sense timó, abastaré tots els mars. Enrere queden les runes. Davant, els ulls de l'aurora, poncelles per esclatar. Encara tinc esperança. Tot allò que s'acaba m'ajuda a recomençar.
Tornar a començar de nou,no es fàcil,deixar enrere sentiments que encara fumegen,dolors com cremades que costen de guarir.L'anima buida,sentiment de viatge...
ResponElimina¡RECOMENÇAR!
ànims toni, que es pot aconseguir...¡ sempre som a temps de tornar a començar...¡ només la mort ho impedeix tot...¡ la mort i ERc, que fet i fet és el mateix. La mort liquida els éssers vius, ERc liquida un país.
ResponElimina