Com cada capvespre, contemplo la posta embadalit, tots els matisos del taronja difuminant-se amb el blau. Cada cop més profund, més llunyà, l'horitzó afamat d'estels desdibuixa la silueta dels turons. No vull encendre els llums. Encara no. Em destorben els fanals i les bombetes de Nadal. En tinc prou amb aquest entrellum d'abans de la foscor, que s'allarga i es deixata, que m'entendreix malgrat tot, enmig de tanta confusió, mentre els homes desesperen víctimes de la fi d'un món.

Els colors del capvespre deixetats són l'el.lixir de les nits.Pura felicitat!
ResponEliminasalutacions Toni
Tan sols el llenguatge poètic pot expressar com cap altre tots els matisos del clarobscur... Si més
ResponEliminano al meu entendre... Jordi
Pel que fa al comentari anterior, volia dir que precisament això
ResponEliminaexpressa el teu escrit. De nou,
Jordi