Aquest matí estava prenent el sol en pilotes a la cala Canadell (entre Roses i Cadaqués). Ahir al matí em vaig despertar a Alpicat (Far West). Dilluns feia 50 anys i sobrevolava Berga amb parapent (encara em dura el mareig). Diumenge llegia un text molt emotiu a Cal Nenet de Butsènit envoltat de les persones que m'estimen (sobretot tres donasses). Demà abandonaré la solitud (la meva amant) i cuinaré uns cargols a la llauna i una cassola de bacallà amb carxofes que cantaran els àngels. La setmana vinent volaré cap a Islàndia, a caçar aurores boreals (som hiperboris). Somio una societat postcapitalista sense bancs, sense monarquies, sense partits polítics i sense futbolistes. M'encanta la garnatxa de Mas Llunes. Les tecles del portàtil surten disparades. La primavera m'esvalota. La medicació és un gran invent. Tranquils, no patiu, sóc un bipolar inofensiu.
si ets bipolar, vol dir que tens temps de viure dos vides? Fent tantes coses ho sembla!
ResponEliminaNomés dues? De vegades em sembla que ja n'he viscut 1.000 o que n'estic vivint diverses alhora (el cervell va a la seva bola). Només sé que no puc parar quiet o, com diu ma mare, sóc un cul de mal asiento. Si m'aturo em deprimeixo i escric coses depriments...
ResponEliminaFaltan las setas,no?
ResponEliminajavier
...para el guiso de bacalao, eh?
ResponEliminaSí vas a Islandia prueba huevas de Skrei, son excelentes,
Javier