Som cel
I res no ens emportarem
tret d'aquestes hores
El silenci de Déu al tou dels dits
Tremolosa tendresa dels llavis humits
El temps absent
El cor que s'apura
Alè amb alè
Visió d'horitzons
sense mesura
Som cel
I res no ens emportarem
tret d'aquest instant suprem
en què tot esdevé llum pura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada