PURESA
Retrobar el centre, la mística.
Tu sol en la Natura, el nucli.
El silenci.
Més enllà de les relacions,
de la teranyina de les relacions.
Més enllà de les presumptes
necessitats materials, immediates.
Retrobar-te,
retrobar l'esperit lliure,
la divinitat interior,
la divinitat interior,
l'essència íntima.
Més enllà del desig
(el vehicle de l'ego).
Apujar la vibració.
Sobrevolar el món.
Ser pur.
Ser llum.
Ser pau.
Ser amor.
NUESA
M'amago de mi mateix
en la cala que sóc.
El cos nu.
La ment nua.
El cor nu.
La nuesa de l'esperit
que alena en el fons,
insondable, eteri, infinit.
Les ruïnes dels records.
La boira de les il·lusions.
Què queda de tu quan el públic ha marxat
i fa hores que han abaixat el teló?
La nuesa.
El paradís
interior.
El paradís
interior.
Ocells que piulen.
El sol del capvespre.
Aquesta remor lleugera
de les onades anticiclòniques.
A penes un sospir que ens recorda
que el temps passa de pressa
i que el veritable amor no admet
limitacions ni prevencions
de cap mena.
BELLESA
Cansa seduir sempre. M'estimo més la vida contemplativa.
No cal penetrar les entranyes de les Venus veganes.
De les marmòries ja se n'ocupen els hooligans del
sexe.
No cal penetrar les entranyes de les Venus veganes.
De les marmòries ja se n'ocupen els hooligans del
sexe.
Cansa seduir, com cansa empènyer.
Només cal asseure's, observar la silueta, l'obra, el paisatge;
parar l'orella i gaudir en la justa distància, ni poc ni massa.
Hi ha certa noblesa en aquest romandre intangible, inabastable.
No cal tocar. Si toques, embrutes. Si toques, trontolla.
Si toques, rebaixes l'ideal a l'altura de les rajoles.
Només cal asseure's, observar la silueta, l'obra, el paisatge;
parar l'orella i gaudir en la justa distància, ni poc ni massa.
Hi ha certa noblesa en aquest romandre intangible, inabastable.
No cal tocar. Si toques, embrutes. Si toques, trontolla.
Si toques, rebaixes l'ideal a l'altura de les rajoles.
Cansa seduir. Cansa empènyer. Cansa tocar.
Cansa el gest i cansa la paraula.
M'estimo més el silenci i la dolça ficció
d'allò que podria ser i no serà.
Cansa el gest i cansa la paraula.
M'estimo més el silenci i la dolça ficció
d'allò que podria ser i no serà.
No, no m'he fet vell.
Simplement, he passat de
pantalla.
Simplement, he passat de
pantalla.
PUREZA
ResponEliminaRedescobrindo o centro, a mística.
Sozinho na Natureza, no núcleo.
O silêncio.
Além das relações,
além da teia de aranha das relações.
Além da supostas necessidades materiais, imediatas.
Reencontrar-se,
redescobrir o espírito livre,
a divindade interior,
a própria essência.
Além do desejo
(O veículo para o ego).
Elevar a vibração.
Voando sobre o mundo.
Ser puro.
Ser luz.
Ser paz.
Ser amor.
NUDEZ
Escondo-me de mim mesmo
na “calanque” que eu sou.
O corpo nu.
A mente nua.
O coração nu.
A nudez do espírito
que respira no fundo,
insondável, etéreo, infinito.
As ruínas de memórias.
A névoa de ilusões.
Que coisa resta de você quando o público se foi embora
e reduziram a cortina?
Nudez.
Paraíso interior.
O canto dos pássaros.
O sol da tarde.
Este ligeiro rumor
das ondas anticyclonicas.
Apenas um suspiro que nos lembra
que o tempo passa rapidamente
e que o verdadeiro amor não suporta
limitações ou precauções
de qualquer tipo.
BELEZA
Seduzir é sempre cansativo. Eu prefiro a vida contemplativa.
Nao é preciso penetrar as entranhas das Venus veganas.
Das mármoreas já ocupam-se os hooligans
do sexo.
Seduzir cansa, como cansa empurrar.
Basta sentar-se, observar a forma, o trabalho, a paisagem;
escutar e curtir na distância certa, nem pouco nem muito.
Há uma certa nobreza neste permanecer intangível, inatingíveis.
Não há necessidade de tocar. Tocar, suja. Tocar, faz cambalear.
Tocando, rebaixas o ideal para a altura do chao.
Seduzir cansa. Cansa empurrar. Cansa tocar.
Cansa o gesto e cansa a palavra.
Eu prefiro o silêncio e a doce ficção
do que poderia ser e não sera.
Não, não sou velho.
Simplesmente, eu passei
tela.