A voltes som pous sense fons que brollen plens d'aigua pura i fresca a Nova Zelanda.
No trobaré paraules per a tanta bellesa, per això em limito a transcriure allò que els dits decideixen.
A voltes no sé si t'estimo, suposant que l'amor sigui aquella força mítica que capgira el cor com un mitjó i el converteix en un cometa que travessa l'espai intergalàctic a la velocitat de la llum.
A voltes puc callar, i puc dormir, i puc abraçar-te. Llavors, el somni esdevé tangible i conec de primera mà el secret més ben guardat.
Ser feliç és tan fàcil...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada