Exili 25

Lo pitjor del Poder és la seva arbitrarietat imprevisible, aquest no saber què farà ni quan ho farà ni per què ho farà. Forma part de la tortura psicològica, que sovint és més efectiva que la física. Ara et pego, ara t'amenaço, ara t'empresono, ara t'embargo, adés t'insulto, adés t'humilio, adés et desempresono, adés et tracto com un drap brut i et demostro que aquí mano jo i que aquí es fa el que em surt del forro dels collons (sempre sota l'aparença de la meva llei de l'embut dins l'aparença de la meva democràcia franquista corrupta fins al moll de l'os).

Ets un súbdit, un cagat, un vençut, un esclau, i només et queda acatar la meva sacrosanta voluntat, rendir-te incondicionalment i llepar-me la punta del gland amagant les dents i posant ullets de xai. 

Lo pitjor del Poder és la seva impunitat, aquesta prepotència del mafiós que sap que té la paella pel mànec i que,en qualsevol moment, te'l pot fotre (el mànec) pel forat del cul. 

Contra el Poder només hi ha una sortida: enderrocar-lo. I si no pots enderrocar-lo, fugir, tocar el dos ben lluny, on no arribin els seus tentacles fastigosos. Presó, exili, clandestinitat o rendició. Tu esculls. 

El Poder, per definició, és malèfic i cruel, psicopàtic. L'odi és el seu motor, propulsat per la venjança i el xantatge. No coneix la bondat ni la tendresa. No coneix l'amor. Per això sempre s'acaba autodestruint.