Escoltant el relat dels detalls personals dels consellers innocents empresonats, arribes a la conclusió que no tenim una altra sortida que lluitar amb totes les nostres forces contra la injustícia suprema d'un estat (en minúscula) que ens vol humiliar i anorrear. Lluitar vol dir lluitar, no pas fer tuits.
Quina mena de vida és la teva si l'única lluita que t'engresca és la mesquina recerca de la teva satisfacció individual?
I diràs: hem vingut aquí per a ser feliços i no podem perdre pas els temps i les energies amb utopies o ideals inabastables perquè la situació és la que és i no podrem canviar-la...
Tu t'ho creus, això, sincerament? Pensa quantes coses de la teva vida mai haguessis imaginat que podien canviar i mira ara...
El canvi és necessari i inevitable. Tot es mou, en la natura i en la societat, res no és estable.
Que tu puguis aportar la teva empenta, a la teva manera, des del teu àmbit, és summament important. No pots desentendre-te'n.
La vida s'omple de sentit quan som capaços de trobar una raó superior que ens motivi en els nostres actes. Aquesta raó neix de la consciència íntima i s'expandeix enfora.
Perquè volem un món més just, més veritable, més bondadós, més bonic... Per això lluitarem i farem pinya. Treu l'heroi que portes dins. Pensa què deixaràs aquí quan te'n vagis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada